El Guillem, un català que conec en arribar a Boulemane-dades, el poble on iniciarem la travessia, que ha baixat des de Granada amb bicicleta i fa al voltant d’un mes que viu entre nòmades, em fa una introducció ràpida i pràctica a la llengua Amaziga parlada en aquesta part de l’Atles. Anoto la transcripció fonètica:
Jo: nikin, tu: xiin, ell: entá, ella: entat, nosaltres: nukni, vosaltres: kunni, prou: baraka, on?: meset, pa: agrum, si: aj, no: ojo, gràcies: saha, menjar: atxej, dormir: atgunar, marxar: atdojr, riure: artsar, pluja: ansar (em vaig fotre un fart de riure), vull: rigt, no vull: güají, aigua: aman, una mica: imic, igual: kif kif, com et dius: mis minik, bon profit: bismilà, sol: tafuit, mula: desardum, ase: asnum…
